Ser llevadora, una reflexió molt personal
Encara recordo quan vaig aprovar l’examen d’accés a la formació de llevadora, ja fa uns quants anys…
No m’ho podia creure… el meu somni es feia realitat en un moment de la meva vida que potser no era el més adequat… feia uns mesos que era mare i estava completament entregada a la meva maternitat… Quina va ser la meva sorpresa en comprovar que la maternitat em feia viure la professió molt intensament! Era com mirar-la amb uns altres ulls, sentia que m’impregnava totes les cèl·lules del cos… Va ser una experiència indescriptible…
Al principi de la formació estàs molt cap-ficada en aprendre tècniques (seguiment d’embaràs, proves, assistència al part, sutures…) ni t’imagines que aquesta meravellosa professió canviarà per sempre més la teva visió de la vida. Ser llevadora és una manera de sentir.
Durant la formació moltes llevadores et parlen de la “transformació” i penses… “bé no serà per tant”… però a poc a poc entens on ets i que significa realment ser llevadora, t’enamores de la teva professió, l’estimes profundament!
Entens que la tècnica no és tan important… això s’aprèn, el que resulta realment important és acompanyar a les dones i els seus bebès al llarg de la maternitat, amb empatia, amor, respecte i confiança.
Que no cal fer un tacte per saber si una dona està de part o no… només cal observar-la.
Que els silencis són necessaris, aporten molta informació, ajuden a connectar amb el procés…
Que la intuïció forma part de la professió.
Comprens que la natura és sàvia, que sap el que es fa i que és millor no interferir…
T’adones que les dones comparteixen una part molt íntima de la seva vida amb tu…, això és un regal per tota la vida… i et situa en un lloc privilegiat per despertar i respectar allò que totes les dones portem dintre…, la capacitat de crear i donar vida, la capacitat d’estimar infinitament, la capacitat de criar els nostres fills…
Entens que les dones són les millors mestres, que són elles les que t’ensenyen dia rere dia amb la seva saviesa femenina… La millor escola és la vida mateixa.
Honres la teva condició femenina i et sents afortunada de ser dona i de poder acompanyar a altres dones en un període vital tan transcendental com és la maternitat, sempre des del respecte, sense judicis, amb escolta, amb amor…
T’adones que la por ens paralitza i no ens permet créixer i que l’única forma de transformar la por és a través de l’amor i la confiança.
Aprens a acceptar que les situacions no sempre són les desitjades i que en aquests casos el teu acompanyament com a llevadora és fonamental.
Entens que transmets el que sents, que per acompanyar una dona has de confiar en ella i el seu nadó, en tu mateixa i en la natura.
Que saber esperar i tenir paciència són grans virtuts.
Que una carícia i una mirada diuen molt més que mil paraules, és una qüestió de presència.
Que el teu aprenentatge no s’acaba mai, cada dia t’aporta noves vivències, noves històries que van construint el teu camí com a llevadora i encara que passin els anys… continues emocionant-te, vius amb il·lusió la teva professió!
No hi ha res més màgic i sagrat al món que l’arribada d’una nova vida, i jo com a llevadora tinc la fortuna d’acompanyar a les famílies durant tot el procés!
I si… així és com jo sento la meva professió, només puc dir que estimo ser llevadora!
